“Al final necessitarem tots teràpia? Acabarem tots bojos/es? ”

Aquests dies de confinament i sobretot si a casa hi ha nens i nenes, podem començar a sentir els efectes de portar gairebé un mes de confinament a casa  i ens podem començar a fer preguntes com aquestes…

Tinguem en compte alguns punts que potser ens poden ajudar a ser més optimistes i a no deixar-nos endur per aquestes “premonicions” que darrerament podem sentir a qualsevol mitjà:

• La “muntanya russa” que sentim és normal:

Pots sentir-te bé i al cap de 5 minuts voler tirar als teus fills per la finestra o tirar-t’hi tu mateix/a. La situació que vivim és nova, és involuntària i no hi estàvem preparats/des. Per tant no esperem saber-ne, n’hem d’aprendre i el nostre cos reacciona a poc a poc i lentament. Donem-nos permís per enfadar-nos, per plorar i per sentir-nos vulnerables.

• Aquesta situació és temporal:

Està durant més del què voldríem, és cert. Però hem de pensar que s’està fent així per la nostra seguretat, així que procurem entendre els motius i acceptar la situació, que durarà un temps i mica a mica tot tornarà a la normalitat que coneixíem. És clar que és possible que alguna cosa hagi canviat en nosaltres, tots i totes de ben segur que haurem fet nous aprenentatges.

• Estructura horària: una bona aliada

Els nens i nenes necessiten una rutina: organitzem-la a casa. No cal que sigui rígida, però és positiu que tinguem tots una hora de llevar-nos, un espai reservat a fer els deures o tasques com llegir i escriure (podem fer un diari del confinament!), fer esport, dutxar-nos, etc. Si és possible serà positiu també que pares i mares tinguem alguna estona reservada per nosaltres en solitari, així que mirem si podem establir torns per tenir un espai propi o, segons l’edat dels nostres fills, negociar aquest espai fins  tot, us animo a fer-ho!

• Afrontem cada dia com un nou repte:

Sovint ens impressiona el “volum” de les coses: ara el fet d’imaginar-nos 15 dies mes a casa pot ser un daltabaix….no pensem en els 15 dies, pensem en avui. Què faràs avui? Quin és o quin pot ser avui el teu projecte? Tenir petits propòsits per fer cada dia, com pintar una paret o fabricar neu amb els petits i petites pot ser una bona manera de gestionar el temps amb una actitud positiva!

• Al vespre….”l’hora dels sentiments”:

Aquests dies són difícils per nosaltres però no oblidem que pels nostres fills/es encara resulten més difícils aquestes situacions: ells i elles no tenen les mateixes eines que nosaltres per gestionar les emocions i sovint mostren el seu malestar de maneres que no acceptem o que “ens treuen de polleguera”, però no en tenen d’altres, no saben fer-ho millor! Són inexperts encara, necessiten que els ajudem a aprendre a tolerar la frustració, a gestionar la impaciència, la ràbia, la tristesa…Pot ser una bona idea que al vespre, relaxats, parlem de com ens hem sentit durant el dia i puguem ajudar-los a identificar els seus sentiments i a aprendre maneres per sentir-se millor!

• i si et cal….demana ajuda:

Ens agradaria, però no som súper herois i heroïnes, ni tenim vuit braços robòtics ni súper poders ocults. Som pares i mares normals, que estem fent tot allò que podem per fer aquesta situació el més còmode i nutritiva possible. Però si en algun moment sentim ganes o necessitat de compartir, de demanar assessorament, o senzillament de parlar-ne, busquem ajuda. Al nostre voltant tenim un munt de professionals disposats a escoltar-nos.

Fins aviat famílies!

Equip de professionals d’ @aterquia